La paraula "felicitat" sembla estar unida indefectiblement a la pregunta pel sentit de la vida. Pareix que no es pot ser feliç sense que la nostra vida apunte cap a un fi, que no un destí, triat per nosaltres mateixos i cada a on enfilem els segons de la nostra existència. Probablement seria més fàcil viure si estigueren predestinats, si la nostra vida ja fou escrita com en una obra de teatre que nosaltres interpretaren cada nit a l'escenari. Però, el cas és que no és així. No hi ha deus al cel que hagen escrit la nostra història, el nostre paper diari en la tragicomèdia de la vida.
Aquest és el nostre destí: no tindre destí i passar la vida buscant què és el realment important, quasi inconscientment. A hores d'ara no és més fàcil que abans. No hi ha dispositiu electrònic que serveix per ajudar-nos. Llàstima - diran alguns. Més bé al contrari, el temps se'ns escorre a la mateixa velocitat dels bites. Tot fuig, res jau. La dita Tempus fugit és més que una evidència: és una premonició. En aquesta vida de vertígen és més difícil que mai trobar el sentit de la existència i amb ella, la felicitat, doncs no se'n ocupem d'ella. Mai tenim el temps, l'estona per a la serenitat i la reflexió pacient. Però, afortunadament ens trobem moments de lucidesa en aquesta bogeria col.lectiva, si més no en la vida pròpia, en l'aliena. És el cas de LO QUE QUIERO AHORA d'Angels Caso.
Som l'equip de Filosofia i Ciutadania, aspirants a buscadores. Aquest viatge que iniciem ara és com tots: un anar, no un arribar, un sumar no un restar, un aprendre no un saber, un conviure no un viure. Volem que aquesta experiència sume en la nostra llibreta dies, hores, setmanes de temps viscut com en la ciutat de Kammir. Però sobre tot, volem que les hores que compartim sumen en les vostres llibretes de vida. Que no siguen un simple passar, un simple estar, un simple fer. Potser som ambicioses, potser. Però també som sinceres, ho som.
CONTACTAR
Podeu deixar els vostres comentaris al grup de FACEBOOK.